Lloret de Mar ha aportat el seu gra de sorra en fer difusió i reconeixement d’un fet històric poc conegut: l’intent de genocidi en l’anomenada Gran Batuda Antigitana. Va tenir lloc al segle XVIII -en concret, l’any 1749- de forma simultània a tot el Regne Espanyol, i va fer milers de víctimes.
La commemoració per part de l’Ajuntament ha tingut lloc el passat dissabte. Ha consistit en un acte institucional de reconeixement a les víctimes de la Gran Batuda, en la descoberta d’una placa al Jardí de la Pau i un dinar popular.
L’esdeveniment ha portat fins a la vila representants de les comunitats gitanes d’arreu de Catalunya, a més de l’associació local, emocionada amb el reconeixement. Un dels representants, Toni Salazar, ha posat de manifest que Lloret és el segon municipi, després de Pineda, que se suma a la commemoració de la Gran Batuda Antigitana. Salazar defensa que, si bé hem de tenir en compte fets com el del 1749, però sobretot cal mirar endavant.
L’alcalde Dulsat va voler comparar la Gran Batuda Antigitana amb el rebuig que troben els refugiats sirians quan volen entrar a Europa. Considera que aquesta postura és una «vergonya absoluta per part de la Unió Europea».
La comunitat gitana a Lloret la formen en l’actualitat entre 300 i 400 persones, segons fonts de l’associació. Jaume Dulsat ha recordat que conviuen amb harmonia amb moltes altres i que aquesta «cruïlla de cultures» enriqueix el municipi.
El reconeixement de dissabte a Lloret vers aquest intent de genocidi va comptar amb la presència de Simon Montero, president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya.
Tot plegat neix de la moció presentada per En Lloret Sí, Se Puede, aprovada per unanimitat, on es va acordar realitzar un acte en record de les víctimes de l’intent d’extermini gitano del 1749, la declaració del dia 30 de juliol com a ‘Dia Internacional en la lluita contra l’antigitanisme’ i adherir-se al coneixement del genocidi històric sofert pel poble gitano a tot l’Estat Espanyol realitzat pel Parlament de Catalunya.
