La Guàrdia Civil i la policia espanyola han desarticulat un grup criminal que es dedicava a cometre estafes per internet a Lloret de Mar i altres municipis. El grup organitzat venia de manera fictícia telèfons mòbils arreu de l’Estat.
En l’operatiu, els agents han detingut sis persones i n’han investigat dotze més a Mediona (Alt Penedès), Lloret de Mar (Selva) i Vinaròs, al País Valencià. Se’ls acusa d’haver comès 69 delictes d’estafa, 25 fets delictius d’usurpació d’identitat i 35 fets delictius de falsificació documental mercantil i pertinença a grup criminal. Es calcula que haurien obtingut un benefici econòmic d’uns 50.000 euros.
La investigació es va iniciar al mes de març, quan es van rebre les primeres denúncies per part de víctimes de tot l’Estat, tant en les dependències de la policia espanyola com de la Guàrdia Civil. Els afectats haurien adquirit telèfons mòbils a través d’internet, abonant per endavant la quantitat econòmica estipulada però sense rebre el terminal.
El volum de denúncies rebudes va provocar que es constituís un equip conjunt d’investigació per a una millor gestió de les informacions recopilades. Els investigadors van determinar que es tractava d’un grup organitzat integrat per 22 persones, totes elles de nacionalitat espanyola, excepte el capitost, de nacionalitat romanesa.
Segons relata l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el frau es basava a inserir en pàgines web de compravenda anuncis totalment ficticis de venda de terminals de telefonia mòbil d’alta gamma ‘smartphones’ a uns preus molt inferiors als reals del mercat. Els interessats en els dispositius electrònics oferts es posaven en contacte amb les persones els noms de les quals figuraven en els anuncis.
Un cop acordada la quantitat total a satisfer, se’ls indicava sempre un número de compte bancària on havien d’efectuar l’ingrés (transferències i ingressos en caixers), números de compte obtinguts prèviament pels membres del grup d’altres terceres persones conegudes com a ‘mules’. Després d’haver efectuat el pagament, els productes adquirits mai no arribaven al comprador.
L’operativa desenvolupada pels delinqüents es realitzava utilitzant filiacions veritables d’alguns dels integrants de l’organització criminal o utilitzant altres identitats reals de terceres persones, usurpant d’aquesta manera la seva identitat. També utilitzaven el nom de diversos establiments comercials reals, enviant factures falses d’aquests establiments, per d’aquesta manera guanyar-se la confiança dels compradors i futures víctimes i actuar amb total impunitat.
Aquesta pràctica també tenia com a objectiu dificultar les investigacions policials en la identificació dels veritables autors dels fets. El dirigent, que inicialment efectuava la mateixa operativa delictiva, havia format un entramat o xarxa de persones que, actuant com a subordinats, realitzaven contactes amb víctimes, captaven membres per a l’organització o bé obrien comptes per a la recepció de les transferències efectuades per les víctimes, que posteriorment aquestes ‘mules’ lliuraven als components de la cúpula del grup investigat, pagant com a compensació monetària pel servei realitzat, amb una quantitat segons el volum de diners obtinguts.
L’operativa per a la localització i posterior detenció dels components del grup va tenir la seva complicació pel fet de situar les seves residències habituals ja que no figuraven com a empadronats en la localitat concreta i vivien en constant mobilitat o canvis d’habitatges.
