Amb només 17 anys, l’estiu de primer a segon de Batxillerat, la Sílvia Pagès va patir un ictus. De fet, va ser un doble vessament cerebral que gairebé li costa la vida. Ara, amb 29 anys, és arquitecta i regidora de la CUP a Sant Joan les Fonts.
La seva experiència s’explica en un llibre que es va presentar ahir a Lloret, en un acte organitzat per l’associació L’Aurora. L’obra l’han escrit la mateixa Sílvia i la seva cosina, la Neus Verdaguer. Totes dues plasmen com van viure la malaltia i la recuperació i també ofereixen el punt de vista de la mare de la Sílvia.
La protagonista assegura que l’ictus li va canviar la vida perquè quan es va despertar de l’operació era una persona completament diferent en tots els sentits. Tot i que fins als disset anys sempre havia estat una persona molt aprensiva i delicada, després de tenir l’ictus assegura que, des del primer moment, sabia que se’n sortiria.
“Em va sortir una força de dins que ni jo mateixa sabia d’on venia”, explica, i afegeix: “La gent del meu entorn sentia pena per mi i jo ho detestava, perquè sabia que me’n sortiria, però ells sentien pena i pensaven que m’havia trastocat. Ara, amb el temps, els he arribat a entendre, però llavors em dolia”.
Les persones del seu entorn, però, no eren tan optimistes i patien perquè creien que no se’n sortiria. El sentiment de pena que despertava és el que més mal li feia. Però la visió dels seus familiars era molt diferent a la seva. La Neus explica que intentaven ser realistes i els costava contagiar-se de l’optimisme de la Sílvia.
Aquests i la resta de detalls de la seva recuperació s’expliquen en un llibre on hi ha tristesa i ràbia, però també alegria. Si no hi ha demà és una obra solidària: els dotze euros del preu de venda es destinen, de manera íntegra, a la Marató de TV3, que precisament aquest any se centrarà en l’ictus.
Aquest ha estat el primer acte en benefici de la Marató que s’organitza aquest any a Lloret.